Secciones

domingo, 28 de septiembre de 2014

Marvel presenta la Thor(a)

(per veure l'article publicat a la revista Núvol feu click aqui)


Aquest títol no es una provocació,  si no el literal de l’ultima de les estratègies de Marvel (l’editorial de còmics d’EEUU). I no te res a veure amb les sagrades escriptures, si no amb la protagonista que ve a substituir l’heroi de moda: Thor



No està confirmat que la bategin Thora, perdoneu-me la llicència. Fins ara només tenim l’anunci de canvi de sexe del personatge, que juntament amb la resta de novetats per la propera temporada ha fet Marvel aquest estiu. Però tractant-se de la successora de Thor i veien com han anat fins ara les coses; Superwoman va venir a completar Superman, Batgirl a Batman i  Hulka a endolcir amb uns quants estrògens l’increïble Hulk, sembla que sigui l’opció mes provable.  Per allò de la continuïtat.

I es que és tradició. I la manera de mantenir viva la indústria que fidelitza, atrapa i excita els fans transformant el herois. Llei de vida, tot aquell que no es renova fa cap al clot de l’oblit, per molt semidéu que sigui. La súper productora coneix la recepta i periòdicament  modifica els seus herois mes aclamats per adaptar-los a la moda. Aquesta vegada el canvi mes destacat, o si mes no del que mes es parla dins el “mundillo” de les vinyetes ha estat el del canvi de sexe de Thor, el còmic de Marvel que actualment te mes tirada.

No es que l’hagin fet transsexual, cosa que hagués donat, de veritat, actualitat i marro al portador del mall, si no que n’han fet una versió femenina. Fins aquí la revolució. Ja ho deia mes amunt, la jugada no es nova, sinó que recorre a l’imaginari carrincló. Concretament el de l’adveniment  de la femella a partir d’un model masculí.

Sembla que els il·lustradors no poden sostreure’s de l’estàndard judeo-cristià:  primer son Ells, ja es diguin Superman o Adam, i quan es necessita una dona, la fan: a conveniència del creador i amb una estètica que el complagui.

D’acord, s’han imaginat heroïnes que no viuen de prestat i que funcionen per iniciativa pròpia. D’especial encant Catwoman, aquella  lladregota independent que es va introduir a Gotham City com a rival de Batman. Però es va esguerrar la cosa perquè tot i ser de condició feréstega, la gata va acabar una mica “pirrada” pel ratpenat. Ai!, quan apareix una dona, si no hi ha historia d’amor, no hi ha historia. La maquinaria no pot evitar portar la sexualitat al primer pla quan arriba la noia.

I d'aquesta pauta en resulta que el mes destacable de les protagonistes del còmic occidental es l’anatomia. Una anatomia que nomes caricaturitza aquells atributs de les súper heroïnes que les fan súper sexuals.  Que tenen d’eròtic Spiderman o Batman?  Res, son herois! La característica mes admirable dels quals es el ferm propòsit d’eradicar el mal. Elles també tenen una missió especial a banda d’un cos imponent i es carreguen sobre les espatlles gestes impossibles, només faltaria. Entre d’altres la d’aconseguir que el lector desviï l’atenció del seu físic i es centri en el relat.

Si es tractava de despertar el morbo per reactivar la imatge de l’home del mall, els de Marvel tenien molt on triar. Podien, per exemple, haver presentat un Thor transvestit. Saltar de vinyeta sobre unes bones plataformes es, sense cap dubte tot una heroïcitat i hagués provocat una revolució notable al mercat.

Però deixem-nos d’ironies, que l’univers del còmic també conta amb transgressions interessants. Només que hem de buscar-les en un altre punt cardinal. Les heroïnes nipones responen a uns ideals diferents. Un exemple és la princesa anime Maetel, que en un món on els humans accedeixen a convertir-se en cyborgs a canvi de la immortalitat, renuncia  a ser una maquina i lluita perquè els homes recuperin la humanitat.  Una dona que reivindica la mortalitat,  això si que un gir dramàtic brillant.

Les súper dones de l’anime i del Manga ho son per motivacions pròpies,  no estan condicionades pel sexe ni per cap altra debilitat mundana, i no abandonen la seva causa en cap cas. Que es si no un heroi?, ja sigui una dona o un home.

Essent el Japó una cultura de referència en literatura d’il·lustració queda l’esperança que influeixi en l’imaginari creatiu d’aquesta vessant de planeta i occident pugui desfer-se de costums obsoletes, com la que subscriu que en un mon idíl·lic hi ha un paradís on les heroïnes naixen de les costelles dels homes.

No hay comentarios:

Publicar un comentario