(Per veure l'article publicat a la Revista NÚVOL: aquí )
Fins al 26 de gener al Caixaforum de Barcelona podem gaudir d’un monogràfic
de Pissarro (1830 - 1903). 67 obres entre paisatges rurals i urbans, un total de 201 minuts
d’exposició. El resultat de multiplicar per 3 el catàleg.
Podem completar la visita en menys temps i reconèixer l’art inspirat en els
paratges que proposa cada tela, per no haurem vist les imatges completes. Com
en tot aquí també es millor triar, triar el que volem veure.
La formula consisteix en escollir una pintura, assentar-hi la mirada i
esperar. Sense buscar-hi res ni tenir pressa, només mirar. Donant temps a que l’ull s’acostumi a la velocitat
de la llum de Pissarro. Al cap d’uns
minuts es comença a moure com una petita brisa i es van descobrint formes i colors fins que apareix tot el
quadre.
El camp de cols
Les composicions estan plenes de detalls que hi respiren, subtils, amb
la levitat exacta que necessita el
pintor per portar a la tela, junt amb els objectes, d’altres motius invisibles
que animen l’obra, com ara el vent, la energia o els sorolls.
Pissarro sabia expressar-se sense artifici. Traslladava als quadres tant
els intangibles amb els que ens toca conviure, com els valors de senzillesa i respecte que van
regir la seva existència. En tots els seus quadres es pot reconèixer una gratitud
sincera per la grandesa dels espais oberts i la vida a l’aire lliure. À plein air, com es deia aquells dies.
Porta la defensa de l’anarquisme al terreny líric pintant la natura en un
equilibri esplèndid, sense jerarquies d’espècie.
Mai una figura humana trenca l’harmonia del quadre amb una presència absoluta. Tot transcorre sota una única llei: la llum. Omnipresent
i del tot sincera.
Camí de Versalles, Louveciennes, sol d’hivern i neu
Encara que en la mostra del Caixaforum hi predominen les escenes al camp
l’obra de Pissarro conta amb molts paisatges urbans. A les escenes de ciutat l’exposició de colors
no es tant màgica. Hi predominen la boira, la pluja, els fangs i les multituds
de l’època. Altre cop persones sense detallar, motius de les pintures que nomes
son identitat en conjunt. La civilització i els edificis arraconen la natura
limitant el do que tenia Pissarro de multiplicar els verds. No obstant això a les
composicions urbanes aconsegueix pintar el moviment d’un bulevard o l’algaravia
d’un mercat succeint de nou en l’intent d’atrapar impossibles.
Pissarro, enamorat i propulsor de d’Impressionisme va trobar en aquest corrent
la manera d’evitar l’herència inflamada dels romàntics i de demostrar
inspiracions mes reposades i un instint
extraordinari per triar els motius de les seves teles. Com tots els impressionistes
perseguia la quimera de l’instant. L’intangible mes elevat i difícil de capturar
per ser invisible a l’ull humà i perquè constitueix l'única prova de l’eternitat.
Pissarro la va veure i ens la va posar a 3 minuts de l’abast.
Boulevard
de Montmartre
Miss Plumtree
Per veure detalls de l'exposició: aquí
