la imagen puede estar protegida por derechos de autor
Quina mania haver de justificar les impressions i els gustos, quan tot el que pertany al regne de les emocions no te justificació possible.
M’agrada
i prou.
El
nom de Gata Maula, dic.
Suposa
uns atributs terribles al gènere femení però sona tant be...
I
encara que no crec haver de demostrar les raons que animen el meu gust , diré
que es una locució perfecta perquè expressa just el que vol suggerir. Insinua una cosa dolça, submisa. Casolana però un punt exòtica. I amaga tota
la mala llet del significat: la traïdoria del qui calla perquè no vol (o no
pot) parlar, mentre va fent de sota ma.
Tenia
molt mala ombra l’insult, el deien les velles contra les joves que no els
inspiraven prou confiança. I els homes quan es sentien indefensos davant el
desconeixement d’allò femení.
Em
captiva perquè és una versió domèstica del “lagarta” i més malvada encara, per
refinada.
No
sembla un insult si no una virtut. Ningú no vol ser serp, ni escorpí ni una
aranya.
Ara,
una Gata Maula …
No hay comentarios:
Publicar un comentario