Secciones

jueves, 10 de abril de 2014

MONT(SS)ERRAT o La molt lamentable història del Pare Montiel

(per veure l'article publicat al diari reusdigital cliqueu aqui)



Aprofiteu els últims dies de funció, Marc Chornet ha tret el Pare Montiel de la reclusió de l’Abadia de Montserrat i l’ha dut  a la Sala Atrium perquè ens expliqui la història de la seva vida i de la seva particular malaltia d’empatitis múltiple. 
  
Hi serà fins el proper diumenge 13 d’Abril encarnat en l’actor Carles Bigorra que aprofitarà aquesta malaltia fictícia per posar-se en la pell dels tretze personatges del repertori. Entre d’altres un escolanet, l’ Eduard Punset, un poeta colombià conegut a les missions o la Moreneta. Personatges pels que Betch Escudé, la dramaturga del projecte,  ha construït una narració rica en detalls que connecten el passat i el present perquè dialoguin a través de la història.



Es una aposta ben actual que fa protagonista un personatge del segle passat, un insubmís dins una institució eclesiàstica, jeràrquica per excel·lència, a qui li va tocar viure uns anys especialment despòtics, els dels feixismes. El pare Montiel es un exemple de la importància de tenir criteri propi per mantenir la dignitat alta i lliure. Li es ben necessari el peu ferm per anar sortejant les autoritats de l’època: Franco, Himmler o el mateix Abat de Montserrat, el màxim govern del seu negociat. Cadascú pot traçar els paral·lelismes que posen de moda la història del pare benedictí.

També es una obra arriscada. Per creativa. El muntatge es una combinació intel•ligent d’audiovisuals i teatre gestual gràcies al qual un únic actor, en un virtuós joc malabar,  interpreta tots els protagonistes dialogant amb ell mateix des del directe de l’escenari amb el diferit de les projeccions. 




Cada personatge resulta un símbol en el que ens hi reconeixem  i que ens torna la imatge de la nostra cultura, de la mateixa manera que les neurones mirall retornen al Pare Montiel l’ànima de totes les persones amb les que es  creua.


Com espectadors empatitzem amb els personatges d’ Escudé, agraïm l’actuació de Bigorra, gaudim de la proposta de Chornet i només ens sap greu no poder prendre la Moreneta cap a casa.

Miss Plumtree




No hay comentarios:

Publicar un comentario