Camille Pissarro, a tres minuts de l’eternitat.

(Per veure l'article publicat a la Revista NÚVOL:  aquí )

Fins al 26 de gener al Caixaforum de Barcelona podem gaudir d’un monogràfic de Pissarro (1830 - 1903). 67 obres entre paisatges rurals i urbans, un total de 201 minuts d’exposició. El resultat de multiplicar per 3 el catàleg.

Podem completar la visita en menys temps i reconèixer l’art inspirat en els paratges que proposa cada tela, per no haurem vist les imatges completes. Com en tot aquí també es millor triar, triar el que volem veure.

La formula consisteix en escollir una pintura, assentar-hi la mirada i esperar. Sense buscar-hi res ni tenir pressa, només mirar. Donant  temps a que l’ull s’acostumi a la velocitat de la llum de Pissarro.  Al cap d’uns minuts es comença a moure com una petita brisa i  es van descobrint  formes i colors fins que apareix tot el quadre. 

El camp de cols

Les composicions estan plenes de detalls que hi respiren, subtils, amb la levitat exacta  que necessita el pintor per portar a la tela, junt amb els objectes, d’altres motius invisibles que animen l’obra, com ara el vent, la energia o  els sorolls.

Pissarro sabia expressar-se sense artifici. Traslladava als quadres tant els intangibles amb els que ens toca conviure, com  els valors de senzillesa i respecte que van regir la seva existència. En tots els seus quadres es pot reconèixer una gratitud sincera per la grandesa dels espais oberts i la vida a l’aire lliure. À plein air, com es deia aquells dies.

Porta la defensa de l’anarquisme al terreny líric pintant la natura en un equilibri esplèndid, sense  jerarquies d’espècie. Mai una figura humana trenca l’harmonia del quadre amb una presència absoluta.   Tot transcorre sota una única llei: la llum. Omnipresent i del tot sincera.

Camí de Versalles, Louveciennes, sol d’hivern i neu

Encara que en la mostra del Caixaforum hi predominen les escenes al camp l’obra de Pissarro conta amb molts paisatges urbans.  A les escenes de ciutat l’exposició de colors no es tant màgica. Hi predominen la boira, la pluja, els fangs i les multituds de l’època. Altre cop persones sense detallar, motius de les pintures que nomes son identitat en conjunt. La civilització i els edificis arraconen la natura limitant el do que tenia Pissarro de multiplicar els verds. No obstant això a les composicions urbanes aconsegueix pintar el moviment d’un bulevard o l’algaravia d’un mercat succeint de nou en l’intent d’atrapar impossibles.

Pissarro, enamorat i propulsor de d’Impressionisme va trobar en aquest corrent la manera d’evitar l’herència inflamada dels romàntics i de demostrar inspiracions mes reposades  i un instint extraordinari per triar els motius de les seves teles. Com tots els impressionistes perseguia la quimera de l’instant. L’intangible mes elevat i difícil de capturar per ser invisible a l’ull humà i perquè constitueix l'única prova de l’eternitat. 

Pissarro la va veure i ens la va posar a 3 minuts de l’abast.

Boulevard de Montmartre

Miss Plumtree

Per veure detalls de l'exposició: aquí