FEC 2014. Una setmana molt curta

(per veure l'article publicat a la Revista Núvol cliqueu aquí)

El dissabte es va clausurar a Reus una nova edició del FEC, un espai on s`hi acumulen tot de petites peces cinematogràfiques que no fan del tot un tot, però si un festival ric i divers que ens apropa el cine en format breu que s’elabora arreu d’Europa.  Una bona mostra que dona una idea del moment dolç que viu la producció del curtmetratge a pesar de la falta de recursos o potser perquè quan aquets minven tot s’escurça. Les pel·lícules també. En qualsevol cas es un festival que s’adiu molt als nostres temps, al temps de les piulades i dels acrònims. A l’era del picoteo.

I de dimecres a dissabte vam poder picar molt, entre el contingut de Panorames, les Retrospectives, la Sessió a Concurs i els Microfilms vam veure tota mena d’estils i d’enfocs, però se’ns va fer molt curt. Van passar tot d’històries i van passar totes molt ràpid. El que vol dir que la major part de totes les cintes que es van projectar acabaran oblidades. No estem fets per guardar records sinó per triturar-los i abocar-los al magma de la inconsciència, on quedaran en forma de rumor, pàlpit, il·lusió, aroma o malestar.

Le Premiere Pas

Queda dons saber que recordarem d’aquesta setmana tant intensa i curta. El diàleg, mes que notable, de Sexo Explicito o una excentricitat com Metube, una recreació de Carmen des de  l’altre armari del surrealisme que  porta el concepte de vídeo youtube al cine?  Perquè oblidem mes que altra cosa si no, no podríem deglutir tota la informació que se’ns ofereix en un dia ni les 70 peces exhibides en un festival que no arriba a la setmana.   Hem d’escollir entre mantenir el regust que queda quan se’ns trenca la il·lusió a la boca, la sensació que ens deixa Le Premiere Pas, o  retenir Partouze, un film sobri, en blanc i negre que posa el focus en l’angoixa de les relacions intimes i que podia haver filmat Bergman, si el geni d’Uppsala no hagués tingut el sentit de l’humor extirpat.

Metube: August sings Carmen "Habanera"

Tant difícil es recordar que la gent es fotografia o es tatua per retenir a la superfície la cosa viscuda. Però de repent una paraula, una música, una escena, ens impacta prou com per quedar gravada a la memòria. No sabem explicar  perquè però hi ha detalls que  per temps i històries que li passin per sobre ja no es tornen a esborrar.  Com el soroll comprimit d’una eina de bricolatge a The Mass of Men. On les paraules de la funcionaria es claven en un desocupat i els claus de l’assaltant a la funcionaria i el conjunt de la història a l’espectador, convidat a veure des de la butaca com explota la violència sorda que suporta la  nostra societat. Deixa ferida.

D’altres projeccions han deixat impressions líriques o terribles i n’hi ha que han aportat idees molt fresques per explicar el que ja es sabut. Com Welkome que narra l’absurd burocràtic a l’alçada de com ho va fer Kafka o Rekonstruktion que recorda com es d’important el punt de vista d’una càmera per fer interessant una història.

Welkome

Fins aquí els títols als que la meva memòria ha decidit commutar la pena i rescatar del forat fosc. Per part seva el jurat, en aquesta 16a. edició, va indultar les següents peces:

37º4S d’Adriano Valerio (1r Premi al millor curtmetratge)

The Mass of Men de Gabriel Gauchet (2on Premi al millor curtmetratge)

La Fugue de Jean-Bernard Marlin (3r Premi al millor curtmetratge)

37º4S d’Adriano Valerio (Premi Bigas Luna a la millor història)

Mr. Strógoff (1r Premi al millor Microfilm)

Croquetas (2on Premi al millor Microfilm)

I el públic va guardonar amb el seu premi Claudiu & the Fish d’Andrei Tanasse.

La setmana passada va ser molt curta, com totes les coses que passen de gust, i entre tots hem fet el possible per buscar el motiu que ens ha de fer recordar algun curt concret,  com els valencians rescaten cada any un ninot de la cremada.

Cadascuna d’aquestes petites peces te  alguna cosa que la pot salvar del foc: un punt de vista, una gallina, una frase, un vagó de tren, un clau.  O algun premi.

37º 4S (trailer)

Miss Plumtree

Pàgina del Festival